“Quin tipus de mestra vull ser?” M'he plantejat aquesta pregunta gairebé des del moment en que vaig decidir encaminar la meva vida cap a la docència. Vull ser aquella mestra que deixi petjada en el cor del seus alumnes, que tots ells la recordin i que quan ho facin, sempre sigui amb un somriure.
Crec que és imprescindible que els infants tinguin ganes d'anar a l'escola, interés per aprendre i descobrir el món que els envolta. Vull ser la persona que els guiï en el seu aprenentage i que solventi els seus dubtes. Mitjançant mostres d'afecte i d'amor vull trasmetre'ls que estic amb ells i per a ells, que poden comptar a mi quan tinguin un problema, estiguin preocupats o tristos. Vull que sàpiguen que els ajudaré tant dins de l'escola com fora d'ella.
Vull ser una mestra innovadora, experientar noves idees, sortir de la rutina de tant en tant i no tenir la necessitat d'utilitzar el llibre de text en totes les meves sessions. Consider important introduir les TIC en les classes i ensenyar als meus alumnes a fer un ús correcte i adequat d'elles. Intentaré estar sempre al corrent de les noves teconologies, anar a cursos i seguir formant-me per tal de millorar les meves classes i fer-les més profitoses.
Consider necessari crear un clima de benestar dins l'aula, on tots els nens i nenes, siguin com siguin i vinguin d'on vinguin, es senten acollits i estimats tant per mi com per la resta de companys. Els vull inculcar valors com el respecte, l'amistat, la igualtat, la solidaritat i que col·laborin els uns amb els altres.
Per a mi és molt important anar l'escola amb bon humor i deixar de banda la figura del mestre cremat. Esper adoptar aquesta actitud positiva en totes les meves sessions i contagiar-la als infants per tal de començar el dia amb alegria. Vull que els nens siguin capaços de mirar els problemes amb optimisme i trobar-les una solució o alternativa.
M'agradaria aprendre del meus alumnes, donar-los l'oportunitat de comunicar els seus pensaments, sensacions, percepcions, impressions i de contar les seves pròpies experiències, és a dir, d'obrir el seu interior. Mostrar-li'ls que saben molt més del que creuen i que poden arribar a acomplir tots els objectius que es proposin. Aconsellar-li'ls que per moltes vegades que les coses no surtin com volen o esperen, no s'han de rendir mai, que amb l'esforç tot es pot aconseguir.
Moltes vegades m'he imaginat la meva intervenció a l'aula, i he de reconèixer que el primer sentiment que he tingut ha estat la por. Por de no ser capaç de controlar als infants, de no saber com actuar davant determinades situacions i, el pitjor de tot, por de que els alumnes s'avorreixin en les meves classes.
El capítol “No tinguis por de tenir por” del llibre Va de mestres m'ha fet veure que és normal tenir por, però si una mestra no actua per por a equivocar-se mai podrà renovar-se o actualitzar-se. Igual que nosaltres, molts de nens, degut a la seva timidesa o per temor a que els altres companys se'n riguin d'ells, no intervenen a classe.
Nosaltres, hem de concebre l'error com una cosa natural, i motivar als infants a que participin sigui quin sigui el resultat, ja que l'error forma part del procés d'aprenentage i ens ajuda a no tornar-lo a repetir. És important aportar als nens confiança i que es sentin segurs de si mateixos, i que prenguin consciència de que l'equivocació no és un element negatiu.
No se si arribaré a assolir tots els meus objectius com a futura mestra, però del que si estic segura és de que seré perseverant. Desig arribar a ser una bona mestra, motivar als meus alumnes per a que donin el máxim d'ells i que tant ells com jo disfrutem de moments innolvidables.